Editorial Comanegra
@comanegra
Els llibres reforcen les defenses.
22 setmanes seguides a llistes. Des de Sant Jordi sense baixar del podi. I un tros de novel·la. És impossible de transmetre, impossible. 🤯❤️
Magí Camps, Marta Orriols i Marta Vives: quin trio de noms per obrir el teló, oi? ‘Cor calent: històries del Lliure’ és una ficció d'homenatge al munt de treballadors que empenyen el carro del teatre lluny dels focus i els aplaudiments.
La nova traducció de ‘L'òpera de tres rals’ que signa Marc Rosich ja ha rebut una colla d'aplaudiments, i mereixia ser fixada a «Llum de guàrdia». Tenir Bertolt Brecht a casa poca broma el goig que fa. 17-S estrena al Teatre Lliure.
Jordi Cussà és un dels grans narradors catalans del nostre segle, això ja ho sabíem, però no coneixíem la magnitud del Cussà dels vuitanta i noranta. ‘Actuació de gala’ és una tria de contes inèdits entre 1981 i 2020. Amb edició de Jaume Huch i Jordi Puig.
Teresa Pàmies havia de ser a «Autories», i només hi podia ser de la mà mestra de Montserrat Bacardí. Articles inèdits d'exili que constitueixen una aportació cultural important. Pàmies sobre Espriu, Rodoreda, Candel, Miró, Foix... 'Una catalana a París'.
Agustín Comotto ha escrit i dibuixat un dels llibres més espectaculars de la casa, que és un homenatge a Maria-Mercè Marçal i una introducció immillorable a la seva vida i obra. ‘El drac a la cambra’: el millor Comotto que hem vist mai.
Ramon Erra ha escrit un llibre exquisit, ‘El camí a l'esquena’. Una memòria literària feta entre nòmades i pastors, llibres i cançons, mates de bruc i d'argelaga. Delicat i de premi, pensem.
No ha gaires tradicions més fermes al món del llibre català que avançar novetats editorials en plena onada de calor, i no us volíem decebre! 🤓Aquests són els noms de la nostra represa. 🧵
Avui fa 5 anys que va morir Jordi Cussà. Per molt que ens hi escarrassem, no cobrirem el buit que va deixar, però volem anunciar que aquest setembre publicarem un inèdit seu molt important... 🖤
No, no us direm en quines quatre traduccions de Mann estem treballant, encara, però us convidem a fer-ne porra. Si algú les encerta totes pensarem un regal ben gruixut per fer-li.
Per ser justos, hem de dir que uns quants enfebrats ja ho saben, perquè van llegir el colofó del Josep IV, van sospitar i ens van escriure per preguntar. (Si voleu fer feliç algú, el més ràpid i barat és escriure a una editorial dient SOC UN LECTOR.)
Volem compartir la il·lusió de continuar aquest camí, perquè el compromís mareja, si te'l quedes només per a tu. De moment, per no desesperar, podeu llegir i rellegir el monument de monuments, i us prometem que no ho farem tot de quatre en quatre, a partir d'ara.
La llista dels més venuts de la setmana és una manera bastant increïble de celebrar que la tercera edició de 'Passeig de Gràcia' ha arribat a les llibreries. 🥹❤️
Avui surt a la venda, i el presentarem el 4 de juny a Finestres, a les 19h, amb l'autor i el traductor. Segurament vindrà Dani Torrent, també, i li podreu dir que la il·lustarció de la coberta, com tot el que fa, és una cosa deliciosa.
¿Com s'ho fan dos nois gais per alimentar el seu amor en la Rússia de Putin, que va arribar al poder autodenominant-se «l'home autèntic»? Amb penes i treballs, no cal dir-ho. I amb una fermesa que posa la pell de gallina.
Som a Sibèria, en un poblet on la gent es mata per una ampolla de vodka mig buida; on dedicar-se al periodisme és com penjar-se una diana al front; on es parla una llengua que no coneix cap paraula per designar els homosexuals que no sigui deliberadament despectiva.
En rebem ben poques notícies, de Sibèria, i quin món! Avui celebrem que ens n'arriba una gran novel·la, que alhora és un gran testimoni de la llarga travessa postsoviètica. Una preciosa (i colpidora) història d'amor als confins de la Rússia de Putin. Estem contents! 🧵
En la primera llista després de la borratxera del Drac, i amb mig país amenaçant amb calar-nos foc a la casa si no arriba JA la tercera edició de ‘Passeig de Gràcia’ (falta molt poc!), som cinquens. 🥹❤️
Un altre Sant Jordi destrossats de peus i cordes vocals però amb l'alegria enorme de veure que cada dia som més colla, que molts i molts ens veniu a veure any rere any, que enteneu les nostres rareses... Els lectors sou la benzina emocional bàsica, de debò. Gràcies!!
Evidentment, és l'any de PASSEIG DE GRÀCIA, que menja a part de tot. Una novel·la formidable que descobreix un autoràs que fa quatre dies no coneixia gairebé ningú. Sense grans portades ni una campanya milionària ha fet una cosa que aconsegueixen fer mooolt pocs.
Fa ben bé cinc anys que ens diem el mateix: «Valorem-ho, perquè això no ho superarem». I patapam. Hem tornat a fer el millor Sant Jordi de la nostra història, i ens costa sincerament de creure. Estem superats. Aquí unes reflexions de ressaca:
«Quan Thomas Mann afirmava haver vençut el pànic físic que li inspirava "emprendre el descens als inferns" (...), no devia tenir una sensació gaire diferent del vertigen que hem sentit els traductors que ens hem endinsat en aquesta immensitat literària»
«El dia que els meus editors em van preguntar si volia signar una nota a la primera de les novel·les, amb una barreja de precaució i de superstició, vaig contestar que m’estimava més signar-la al quart llibre, quan ja hagués acabat tota la feina» Ramon Monton a ‘Josep el Proveïdor’
En l'actual Lliga de Coses Extraordinàries, aquesta setmana ens trobem amb un llibre al Top5 de ficció i un altre al de no ficció. PASSEIG DE GRÀCIA i LA CATALUNYA DISCOTECA. Comencem l'abril fent crits. No és normal. Gràcies. 🥹❤️
Una salvatjada. Segon llibre català més venut del país. A menys d'un mes de Sant Jordi. Una autèntica salvatjada. I que el llibre sigui boníssim no és un element secundari. Quina alegria!
A la vida n'hem fet unes quantes de grosses, però obrir una discoteca per presentar un llibre i fer ballar més de 500 persones... En fi, això és una PASSADA! Ja us en farem una crònica detallada, de moment només un BUÀ! 🕺🕺🪩
Ahir va ser una nit llarga, faraònica, amb les emocions de punta i nervis a cabassos. Deixeu-nos brindar pel temple de traducció que ens ha servit Ramon Monton i també per ell, que és una d'aquelles persones que fa sentit trobar pel camí.
Al calaix de les raons per no calar foc a la barraca hi ha que un assaig de divulgació històrica de més de 400 pàgines arribi a la quarta edició mig any després de publicar-se. Si feu que arribi a la cinquena haurem de presentar-la a Bellesguard, que és on comença tot. 🤞
Si per aquesta xarxa social corre algun dels responsables d'aquesta barbaritat, MOLTES GRÀCIES! 🥹❤️
Avui volem veure tothom a Tòmiris, que hi presentem la joia de l'Any Gaudí.💥