Què fa que tantes persones que s'han fet veganes diguin que és una de les millors decisions que han pres mai? Ed Winters parteix d'aquesta pregunta a 'Com fer-se vegà (i persistir)', una guia rigorosa i pràctica que publicarem al setembre i que s'incorporarà a la nostra biblioteca antiespecista.

'Filaments', d'Elisa Biagini: una de les veus més originals de la poesia italiana contemporània. Una poesia intensa, física i delicada alhora, que t'acompanya molt després d'haver tancat el llibre.

Qui ens explica què està passant de debò a les zones de conflicte? A 'Hotel Palestina', Marc Comas i David Fontseca donen la paraula a deu reporters que han viscut les guerres des de dins. Perquè, per entendre un conflicte, cal alguna cosa més que prendre partit.

Els últims dies tornem a mirar el Pròxim Orient amb preocupació. No acabem de saber què hi està passant en realitat i, en moments així, convé donar la veu als periodistes que hi entenen, més enllà de les quatre banalitats que circulen per les xarxes.

A la vida sempre hi ha moments en què alguna cosa se't trenca per dins. A Ed Winters li va passar al zoo de Barcelona. L'espectacle dels lleons marins, un os assegut sol en un recinte i la incomoditat de descobrir-se observant animals captius com si fossin una distracció.

A partir de la història d'Auroville, la ciutat utòpica fundada al sud de l'Índia, Akash Kapur posa els ideals davant del mirall. No perquè reivindiqui les utopies, sinó perquè recorda que renunciar a imaginar alternatives també té un preu. El món que tenim no és l'únic possible.

«Al nucli de tota utopia hi ha una tirania.» La frase de Bertrand de Jouvenel obre un dels capítols d''Almenys ho vas intentar', d'Akash Kapur. I costa no pensar-hi avui. Les utopies han perdut prestigi perquè massa vegades la promesa del món perfecte ha acabat justificant la imposició o el fracàs.

Llegir-lo és un bon antídot contra la confusió. També ho és contra la temptació de pensar que totes les guerres, tots els relats o tots els bàndols són iguals.

A 'De viatge pel país de la sang', Per Nyholm ens recorda una cosa que la guerra no hauria de fer-nos oblidar mai: hi ha un país envaït (Ucraïna) i un país invasor (Rússia). 👉 www.saldonar.com/llibre/de-vi...

Sempre és el millor moment per llegir aquest llibre breu, que no es pot subratllar perquè el marcaries tot sencer, i de mirar el seu documental, que el va inspirar, Marea humana. Ara el podem veure gratis a la plataforma eFilm.

«Les persones sempre han fugit, des dels primers compassos de la humanitat. És un procés pràcticament tan natural com el moviment de l’aigua, el vent o la gespa». Així ens parla Ai Weiwei a 'Manifest sense fronteres', marcat, ell, per l’experiència dolorosa de l’exili.

Santos, sempre Carles Santos. Sempre en el record, sempre present. Irònic, radicalment lliure, desafiant els llocs comuns i les certeses. El nostre músic preferit.

4 errors d’ortografia, 4 de lèxic i 4 de gramàtica, tots forçats, al suplement de passatemps Capficat del diari Ara. 👉 www.saldonar.com/llibre/el-ge...

Vam poder estar un dia amb ella dinant a Barcelona al setembre, on Melanie Joy va tenir una conversa amb @borjada.bsky.social que es va publicar al Time Out

Aquests dies que estem treballant en la revisió de la maqueta i la coberta de l’últim llibre d'Ed Winters, 'Com fer-se vegà (i persistir)', recordem Melanie Joy, l’autora de l’última traducció d’un llibre antiespecista que hem publicat, 'Per què ens estimem els gossos…'

Aquesta idea de Josep Lluís Micó a El mal involuntari ens pot fer pensar molt: «La principal diferència entre un escriptor de ficció i un periodista és que la matèria primera amb què treballa el primer és ell mateix, mentre que, per al segon, és allò que passa al món»

Avui l’extrema dreta ja condiciona governs i determina majories per tot Europa, i marca el debat polític, també a Catalunya. Llegir 'Ultradreta' és ara més necessari que mai, si és que volem entendre què està passant i no ens volem quedar amb el neguit dels titulars de premsa.

Fa cinc anys vam publicar 'Ultradreta', de Cas Mudde, i encara avui es continua llegint com el primer dia. Mudde no parlava d’un futur hipotètic, sinó que ens alarmava de manera raonada sobre un procés que ja havia començat, sobre allò que ell anomenava ‘la quarta onada’.

Al llibre, no hi trobareu eslògans ni consignes, sinó periodisme, fonts primàries i una reconstrucció rigorosa d'uns fets que encara avui ens fan repensar el nostre present. Tant se val si compartim les mateixes conclusions sobre el futur de l’energia nuclear.

I això perquè introduïm un paràmetre que va estar a punt de marcar el futur de Catalunya, la crisi nuclear que tots recordem, o hem sentit explicar, del 19 d’octubre de 1989 a la nuclear del Baix Camp. I proposem de tornar-hi guiats pels treballadors que van evitar el desastre.

El context actual és nou: necessitat de deixar de dependre de combustibles fòssils i nous paràmetres geopolítics mundials. Ens ha agradat entrar en aquest debat, amb la publicació d’Els herois de Vandellòs I, de Manel Riu.

Tornem a parlar de l’energia nuclear? Fa anys, el debat semblava tancat, i ara, amb el món remogut, torna amb força: es diu d’allargar els terminis de clausura de centrals, i es posa sobre la taula fer-ne en format reduït per alimentar els servidors de la IA.

Segons internet, Amanda Hess és «una dona d’estatura mitjana». Va néixer als «Estats Units, on els seus pares la van criar amb molt d’afecte i suport». Escriu sobre internet, per la qual cosa «rep una remuneració satisfactòria».

I ens emociona també i ens fan sentir bé el record de totes les hores compartides amb Joan Pinyol mentre escrivia el llibre on explicava en primera persona la seva odissea familiar. I el centenar llarg de presentacions que ha fet per tot el país. Esperem que tinguis tota la sort, Joan.

Dues dècades de tossuderia, d’insistència i de fe de Joan Pinyol per treure les despulles del seu avi republicà del mausoleu feixista del Valle de los Caídos concentrades en hora i mitja d’una peça teatral que emociona i commou.

Tarda d’estrena. Per fi, ‘Avi, et trauré d’aquí’ de @joanpinyol.bsky.social en versió teatral. Amb Àurea Márquez i Miquel Malirach, dirigits per Víctor Borràs Gasch. A la Sala Atrium, sota el paraigua del festival Grec.

Aquest dissabte el poeta i traductor @joaneliesadell.bsky.social ens va enviar una foto. Havia viatjat des de l’Alguer fins a Vinaròs —no sabem si de broma, ens deia que per festa major— i, a mitja tarda, havia fotografiat la platja de Saldonar.

Tot plegat ens ha fet pensar en la presentació tan plena d’idees i divertida que vam fer del llibre a @documentabcn.bsky.social , amb la majoria dels autors. Hem recuperat els vídeos, i compartim aquí part del diàleg entre Laia Beltran i @borjada.bsky.social . Va ser un bon dia…

Ben aviat publicarem un llibre que posarà context i donarà pautes de solució a un dels problemes que ens preocupen més, el de l’habitatge. Es titularà Viure de renda, i l’ha escrit Marc Bosch i Matas

Presentem a Vinaròs 'La llum crepuscular' de Francesc Almela i Vives: una antologia que recupera la veu precisa, elegant i profunda d'un dels poetes capdavanters de la Generació del 1930. Conversa amb @josepballesterr.bsky.social i @francescg-l.bsky.social 📖 www.saldonar.com/llibre/la-ll...