Anna
@prov-ref
Quan he d'escriure qui soc tinc una crisi existencial. Profe, mare, comunista, feminista Ella 🏳️🌈🩷💜💙
Lucha de clases Ni una comèdia francesa bona. Quina manera més francesa de ser racista.
Ferrocarrils de Mèxic, de Gian Marco Griffi No sé què m'esperava però això no, lo que m'ha costat entrar-hi
Desitjeu-li sort a l'alfàbrega nova (està fora de l'abast del gat i a l'ombra, jo més no puc fer)
Tot per a tothom, una història oral de la Comuna de Nova York, 2052-2072; de M. E. Obrien i Eman Abdelhadi Una utopia de les que necessitem. L'estil acadèmic però molt accessible (la nota al peu sobre quan escriuen Comuna i quan comuna m'ha guanyat)
La península de las casas vacías, de David Uclés Té un estil interessant, encara que se m'ha fet llarg per intens m'ha agradat
Ara entraré a explicar un conte a canalla de dos anys. Estic molt més nerviosa que si hagués de fer una xerrada a adults. Sort que el tutu els agrada segur.
Per Sant Jordi li hem regalat al Xavi el seu primer llibre de noves masculinitats i paternitat corresponsable