berta.
@bertacreus
entre traduccions, llibres i llibretes. no trobo mai les claus. | Mons on trobar-te + Fins a l'última pedra (Males Herbes)
9 de setembre a llibreries! (la coberta, una aquarel·la que ma mare m'ha fet expressament i que li queda clavada.)
He començat a llegir el Gordon Pym del Poe tot pensant que la traducció era una delícia sense haver xafardejat qui l'havia feta, i clar:
Ara ja estem en la fase d'anar decidint què arreglo i què deixo que expliqui la història del moble.
També he fet un parell de passades d'àcid oxàlic a la part de dalt per netejar-la en profunditat. No ha quedat com nou perquè no és nou.
Fa dies que tapo forats, però estava corcadíssim. Vam fer el màstic amb la profe, barrejant els pigments per trobar el color i afegint-hi aigua i cola. Per saber el color del màstic, cal humitejar la fusta, per això ara es veu d'un color un xic diferent
He trobat un conte escrit quan tenia 9 anys, just l'edat de mon fill. Se l'ha volgut llegir. - Mama, fa molts anys, eh, que t'agraden les ruïnes. - Aquest conte no té cap fil conductor, vas d'un lloc a un altre i no l'he entès. Qui té una cosa al néixer no la deixa al créixer, que deien a casa.
Hem fet això per commemorar l'ofici i la casa de quatre generacions, per celebrar que l'hem poguda arreglar i deixar un record dels qui hi han viscut abans que nosaltres. Hi ha hagut molts llagrimots. (Feta a Igualada, per cert.)
També he començat a netejar barrots de ferro forjat i balances romanes bastant fets caldo (no tinc fotos del procés perquè prou feina tenia a aclarir-me amb els químics).
Just aquesta setmana vaig fer-ne una safata del meu (amb versió fruita i versió cafè). Recepta de l'amiga italiana (+ algun toc propi).
Passades de matacorcs enllestides i començo a netejar amb decapant, vidre i acetona.