David Serrano
@chronopi
Per ací parlaré de còmics, pel·lis i jocs de rol. I malauradament de política. Remenant VHS a l' @autotrackingfest.bsky.social
Es admirable el mimo al detalle y la innovación museística, como la escenografía multifunción. Sirve tanto para montar el objeto como para dar descanso a las posaderas del personal.
Vista The Drama, un notable exercici de guió i posada en escena. Ve firmada per Kristoffer Borgli, qui ja ens va sorprendre amb la seva anterior pel·li, Dream Scenario, un dels títols més inclasificables d'A24 (què ja és dir). Bona química i actuacions excel·lents de Zendaya i Pattinson.
Fins als nassos d'aquesta campanya de publi de la Gene. En serio, quant ha costat? No tan sols hi han opis, també hi ha un spot en video.
Igualment, jugant-lo no puc deixar de pensar amb aquesta pel·li del Don Bluth.
Ja ha eixit la petita gran meravella que és Mina the Hollower i em sorprèn que als anàlisis ningú cite aquesta altra joia tardana del catàleg de Game Boy com a inspiració: Mole mania.
És el segon arbre caigut en pocs dies al barri. No ha fet tant de vent per partir-lo d'aquesta manera tan violenta. M'emprenya pensar que va ser algú fent la gràcia etílica el divendres nit.
Aquestes merdes de Barcelona Activa i el Cibernàrium, prou ja! Superhumans superprecaris amb IA.
La edición revisada de 2017 que sacaron en tapa blanda (de tacto rugoso y aspecto mate) aguanta bien el paso del tiempo.
Tan sols he trigat 22 anys en adonar-me que el leitmotiv de 'Sympathy for Lady Vengeance' és en realitat una cançó de bressol alacantina del s.XVII !
Canviar el lluïment original de l'estació de L3 Diagonal, pintant a sobre una capa de pintura blanca, anodina, asèptica. Entre la cuina de mons pares als 70-80 i una coffee bakery o hamburgueseria genèrica, escullc l'olor a caldo, detergent i cafè de barreja acabat de fer. Barcelona possat cutre.
Vista l'última de l'Osgood Perkins, Keeper. Pel·li xicoteta, correcta, amb inspiració lovecraftiana canònica. Potser una miqueta previsible, però disfrutable. A destacar: la manera en que s'ens presenten els espais i els personatges, figures aïllades en un laberint fragmentari. 1/3
Com en un capítol llarg, postmodern i embogit d'Alfred Hitchcock presenta o La Dimensió Desconeguda, a Bugonia tenim una reflexió dels efectes de la crisi financera del 2008 en una població dividida entre els obrers sense perspectives i l'èlit fagocitadora de l'estat del benestar.
Ha mort en Tatsuya Nakadai, actor central del cinema japonés. Va treballar amb els millors directors en pel·lícules com Harakiri, Kwaidan, Yojimbo, Ran, Kagemusha, La princesa Kaguya i un llarg etcètera.
Crumb sobre Angouleme. El tractar regular als autors ve de llarg (el poster és de l'edició de l'any 2000).
Osti, aquest em va saltar l'altre dia tot i que no el segueixo. Crecimiento indefinido, diuen... Però el que m'ha fet molta grima és aquest. Manca de respecte total.
Absolutament gegant la generositat d'en Chris Ware durant les sessions de Kosmopolis @cccb_barcelona. Avui ha estat 3 hores responent preguntes del públic sobre el seu procés creatiu mentres entintava una pàgina del seu proper llibre.
Vlad l'empotrador per Luc Besson. Innecessari remake del Drácula de Coppola que es posa de perfil com si aquesta no hagués existit mai. #Sitges2025
No entrava en cap quiniela que el Sean Penn de 2025 fora clavat a l'Albert Pla.
Sense ser un uber fan de PT Anderson, One battle after another, és de lo milloret de l'any i de la dècada. Molt valenta la decisió de moure el context històric de la novel·la al present. Amb decisions formals trencadores però menys fragmentades del que canria esperar d'una adaptació de Pynchon.
Ahir, un any després de la DANA, a punt de caure una bona al País Valencià i Mazon amb Feijoo tocant palmes. Ja no tenen por de treure'l en les fotos.