Jelen Walker
@jelenwalker
30. INFP. Galaicocatalana. Patrimoni, Cultura i Memòria. Classicista. Políglota. Viquipedista. Muntadora de saraus. Faig #LaTurraMítica.
Com mirava Atenes a la resta de polis de la Lliga sabent que havia fet servir els quartos per reformar l'Acrópolis:
Si mai passeu per Compostela, busqueu l'Atlas que corona un palau urbà del segle XVIII. Està a una de les places del casc antic de la ciutat, però no us dic a quina perquè camineu mirant al cel.
Avui a Compostela he vist un balcó aguantat per tot d' homes verds i he pensat molt fort en el bo de n' @arekuser.eurosky.social . Visca els motius arquitectònics medievals! 🌿
Avui he anat al Museu de Pontevedra i he plorat una mica perquè he vist en directe una de les meves pintures preferides del món (mundial).
Estic llegint un llibre que diu això d'Odisseu i l'estic gaudint moltíssim 💖
El meu pare m'ha portat aquesta meravella de Galícia 🩵 Quina il·lusió tornar a llegir a la Begoña Caamaño, amigues
Avui comença el mes de l'Orgull, així que és il·legal ser cishetero ✨ Be gay, do crime, etc etc
1.- Cousas, de Castelao (1934) Recull de relats que expressen la realitat socioeconòmica de Galícia a través de personatges i arquetips diversos. El text va acompanyat d'il·lustracions complementàries que donen context dramàtic. És gairebé un nou gènere literari! I hi ha traducció al català 👀
Falta un mes just pel #DiaDasLetrasGalegas així que intentaré recomanar-vos una lectura xulíssima en gallec cada dia fins aleshores 🩵
A l'evangeli de Joan (20:17) , a més, es produeix un moment tendríssim entre Jesús i Maria Magdalena que és poc representat a l'art i que es titula «Noli me tangere» (No em toquis). Maria Magdalena vol tocar-lo, però Jesús li demana que no ho faci perquè la Resurrecció encara no és plena.
Lluc (24: 1-7) diu que van ser "les dones". Joan (20: 1-2) diu que va ser només Maria Magdalena. El cas és que cap home va rebre la notícia abans que les seves deixebles. Em sembla un moviment increïble.
Però bé, comencem pel principi: Qui va al sepulcre i es troba tot el percal? Si mirem els memes, habitualment qui s'enfronta a la resurrecció són els romans que Pilat havia posat a la porta per controlar que ningú robi el cos.
La Diablessa és un pas de Nicolas de Bussy, de 1694, que surt en processó per Oriola (Alacant). La imatge és molt inusual i també representa una victòria de Jesús per sobre del pecat i la mort. Com a curiositat, el seu caràcter profà fa que tingui prohibida l'entrada a les esglésies.
La Canina és un pas de 1693 de l'escultor Antonio Cardono de Quirós i que processona per Sevilla. Representa una mort abatuda i trista perquè Jesús l'ha vençut en morir a la creu.
Bé, doncs el Dissabte Sant hi ha un profund silenci i foscor al món terrenal (Mateu 27:53). Mentrestant, Jesús està als inferns salvant les ànimes d'aquelles persones que havien mort abans de la seva arribada, és a dir, la majoria dels personatges de l'Antic Testament.
Correcte, la mirra és un dels tres regals que els Reis d'Orient li fan a Jesús quan tot just ha nascut. És un bàlsam que es fa servir per amortallar i que en aquest cas estaria predint el trist futur de la criatura.
Així, el grup baixa el cos de Jesús de la creu i inspira un munt d'obres artístiques espectaculars al llarg de l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna. Us en poso algunes de les meves preferides:
Josep d'Arimatea NO és sant Josep, no té res a veure amb la família ni res. És un membre del Sanderí (l'organisme religiós que va condemnar Jesús a mort) que, segons Joan (19: 38) era deixeble de Jesús en secret per por a repressàlies. Joan parlant de Josep d'Arimatea a l'evangeli:
A tot això, us en recordeu de Judes Iscariot? Doncs segons Mateu (27: 3-10), es va penedir de la catàstrofe que havia provocat i va tornar les monedes al Sanedrí abans de penjar-se d'un arbre.
El que sí que li van fer a Jesús va ser travessar-li un costat amb una llança. De la ferida va brollar aigua i sang, segurament perquè la crucifixió et matava per asfixia i devia tenir algun pneumotòrax de les pallisses que havia rebut.
Abans de morir, Jesús va dir allò de les Set Paraules, que no eren set paraules, sinó set frases. Els evangelistes van decidir que posar-les totes era massa fàcil i se les van repatir entre els seus textos: - Lluc: 1, 2, 7. - Joan: 3, 5, 6. - Mateu: 4. - Marc: 4.
Més coses: Durant la crucifixió els romans fan el paper de dolents dolentíssims i, a banda de jugar-se la túnica de Jesús als daus, li van donar de beure vi amb fel (Mateu 27:34-36), vi amb mirra (Marc 15: 23-25) o vinagre (Lluc 23: 35-43).
Els evangelis assenyalen també que Jesús va ser crucificat amb dos criminals, però que cap dels dos va ser Brian de Natzaret. Un d'ells, Dimas, va actuar com a ànima que buscava salvació, mentre que l'altre, Gestas, va burlar-se de Jesús perquè no es va voler salvar de la mort. Una mica això:
Només dos evangelistes donen pistes de l'hora en què Jesús va ser crucificat: Marc diu que va ser a les 9 del matí del dia de Pasqua i Joan afirma que va ser al migdia del dia abans de la Pasqua. Mateu, Marc i Lluc diuen que cap al migdia el sol es va ocultar durant tres hores.
Quan arriben al Gòlgota, despullen a Jesús i els romans es juguen els seus vestits als daus. És un dels meus detalls preferits a la porta de la Passió de la Sagrada Família i el busco sovint quan veig representacions de la Passió.
Pel camí, a banda de caure tres cops, Jesús es troba amb diversos personatges. Un d'ells és la Verònica, una dona que apareix als evangelis apòcrifs i que li eixuga la cara, deixant-la gravada per sempre al seu mocador. Fun fact: per aquest fet, és considerada patrona dels fotògrafs.