Josep Valls Gumbau ★País Valencià
@josepvallsgumbau
"Jo no sé on anar, jo no tinc paisatge, jo no tinc pàtria. De les mans el foc, del meu cor cristalls, entre la pell, la ràbia. Nascuda a Palestina, jo no soc d'enlloc, jo no tinc paisatge, jo no tinc pàtria ". Palestina,
Did you found the word? Some of them are parsley, rude, or sauvage carrots, like in the photos:
Homer va recopilar la memòria oral de la guerra de Troia i les peripècies d'Odisseu, ocorregudes cap al s.XII a C., al s.VIII a.C. Per tant l'aspecte d'Ulisses estaria entre el d'un príncep minoic i un kourós del s.VI a.C., no el d'un guerrer d'època clàssica.
Y así acabaron, su esposa y él, aunque a salvo en Brasil, desesperados ante el avance de la barbarie. No sabían que poco después el Nazismo sería derrotado. Pobres, morir con ese sentimiento de angustia.
Mira que es una ave furtiva, parece una leyenda. Aparece casi nunca, como l'Oriol (Oropéndola), la 'senyera' de Oriola/Orihuela, de 1353, que aparecerá mañana, 17 de julio, para celebrar la fiesta de la Reconquista. Como cada año desde 1400. Creo que en el Corpus también.
Tota eixa gent degué tindre un ull mirant al cel i un altre a uns horts i una ciutat exòtica i bellíssima, llavors. Un escenari d'orientalisme i africanisme per a vore com s'amagava l'astre rei. Se'n meravellarien, segur.
I have, every year, those caterpillars in my rues, but not this year. I miss them, more than the butterflies. They like umbellifer plants.
Well done! I eat cooked beans in winter and salads of beans in summer time: different kind of legumes. Vegetal protein.
Estas las hice a unas tomisus en flores de "all de bruixa".
Tinc una plaga, de xinxes llistades italianes, en les meues rudes. Em sap greu per les rudes i, sobretot, per les eruges de la Macaon, que cada any hi apareixen i m'encisen, sobretot en traure les banyes. *La 3ª foto: xinxes llistades, i xinxa de l'escut, en una pastenaga borda, que m'isqué més bé
Pels pèls he arribat enguany a fer raïm de pastor (Sedum sediforme) en salmorra: ja estava espigant-se i, en uns dies, traurà flor. Ara ja el tinc al rebost: aigua, vinagre, sal i pebrella (Timus piperella).
With Google lens I've found the brasilian photographer, Ronaldo Gutiérrez, and some more Sebastians by him.
Me gustan tus collages y tu empatía y conexión con personas que vivieron, fueron jóvenes y bellas, disfrutaron y sufrieron. *Trasero de puerta de armario en contenedor de escombros de València. Alguien hizo este collage en los 40'. No pude rescatarla.
Pero mira que els alls de bruixa no tengan ningún bicho: estas fotos, de arañas cangrejo camufladas como un camaleón para cazar, las hice hace unos años.
Claro! Son ajos silvestres y están más buenos. Se come el bulbo, el tallo (aunque duro y fibroso), el capullo y la flor, ésta, en ensalada queda muy bien.
"Jo soc aquell que duies de la mà, jo soc aquest que ara et duu de la mà, mare total, llum total, mare meua." Vicent A. Estellés
Yo sólo he tenido la suerte de verla en estos cuadernos.
Perdona que te cuele este mal video aquí, pero necesito saber que tipo de córvidos son estos. Siempre he visto una pareja, y poco más, pero este año pasa toda una bandada (el otro día más de un centenar) a última hora, de Levante a Poniente. Interior de València.
Al meu funeral no voldria tristors; m'agradaria que em posaren la cançó de xaranga de la gran Rafaella Carrà 'Adiós Amigo'(1981):
So, the murderer of Marat? His death in the bath is one of my favourites pictures in art's history. Thanks for giving more context to it.