Antoni Gómez
@antonigomez
Viure tranquil dins de la meua pell i que l'aire que respire no continga partícules tòxiques. I mentrestant, escric llibres i publique articles en Levante-EMV.
Entre 1939 i 1942 moriren de fam extrema més de 200.000 persones. Carpanta era un personatge de tebeo que simbolitzava perfectament aquella època. Terrible època, la de la dictadura franquista, ara que té tants admiradors.
L'amic @tmolla.bsky.social recordava fa pocs dies que s'han complit onze anys de la mort de Rafael Chirbes. Rellegint algunes obres d'assaig, trobe una nostàlgia i una honestedat colpidora per no haver escrit l'obra en la llengua familiar.
Ulisses ha sigut este estiu el gran heroi, sí, però de la gran indústria de l'entreteniment de Hollywood. Molta pasta recaudada. És el que és. Si de cas, posar sobre la taula de nou la traducció de Joan Francesc Mira de l'Odissea o el missatge moral de Simone Weil.
Ulisses de nou al cinema amb Christopher Nolan, gran decepció. Gran producció, efectes especials, actors i actrius de renom, i a fer caixa. Més del mateix. Però és una insidia tractar amb tanta frivolitat el poema de tots els poemes, com és l'Odissea. Em quede amb la versió de Carles Riba.
Recorde vivament la figura del sociòleg Rafael Ninyoles (València, 1943-2019) caminant pel barri jueu de Sagunt. Vivia en una de les cases de més arrelam històric, amb arcada medieval i un xicotet espai per a palpar el pentateuc de la mezuzà, segons costum dels hebreus.
L'últim poemari de Biel Mesquida, Trast, (@labreu-edicions.bsky.social ) és un crit de coratge i indignació des de l’interior cap a l’exterior. Cal anar amb compte perquè l’energia de Mesquida és un torrent verbal d’aigües braves, davant del qual el lector sobreviu en una fràgil embarcació.
La poesia de Miguel Mas és clandestina. Observa els espais des d’una mirada oculta, misteriosa, invisible, però plenament orgànica, material. Qüestiona la identitat, indaga sobre la identitat, però reflexiona a partir d’elements quotidians, aparentment insignificants. Molt recomanable.
La fotògrafa alemanya Gerda Taro, parella de Robert Capa, va morir al front de Brunete de la Guerra Civil després d'un fatal accident. Fernando Almeda fa una reconstrucció dels cinc viatges a la guerra d'Espanya i posa en valor el treball que va realitzar. @librosdelko.com
Hui fa vint anys de la mort del poeta de Benicarló Manel Garcia Grau. Morí als 44 anys, molt jove, però ens va deixar l'empremta de la seua obra poètica i la seua actitud cívica: el compromís humanista, la confiança amb la paraula com una eina redemptora de present i de futur.
Esta setmana Miles Davis haguera complit cent anys. Fou un geni del jazz que va crear un dels discos més venuts i admirats pel món sencer, com és kind of blue. La màgia creadora de bellesa que eixia de la seua trompeta contrasta amb la vida autodestructiva de la seua existència.
Presentació a València del meu treball Pregaré per vosaltres sota el cel de Tòquio. Diari d'un viatge al Japó amb @tmolla.bsky.social i Alfons Cervera. Gràcies als presentadors i als amics i amigues assistents. Vesprada magnífica.
El periodista @senguix.bsky.social ha publicat un punyent assaig que ens desperta de l'anestèsia de creure que l'estat respon veritablement a una estructura autonòmica o federal. El sistema Madrid centrifuga les perifèries i les converteix en estructures mudes. @barlinlibros.bsky.social
Molt agraït a Arturo Blay i Jèssica Crespo de Hoy por Hoy València de la cadena Ser per l'amable entrevista. Moltes gràcies!
Aclaparat per l'allau de novetats literàries, i algunes no tan literàries, he tornat a llegir de nou les lliçons de vida del savi francés Edgar Morin, que prompte complirà ni més ni menys que cent cinc anys de vida.
És el diari d'un viatge al Japó un mes després de la dana de València. El llibre reflecteix l'impacte emocional de la tragèdia i alhora és una reflexió sobre la condició humana, íntima i col·lectiva, amb motiu de la visita a determinats llocs emblemàtics del Japó. @onadaedicions.bsky.social
Entre les novetats de la Fira del Llibre de València, m'ha cridat l'atenció el llibre de @rafaxambo.bsky.social L'assassinat de Guillem . Una monografia que abraça diferents aspectes que posen en relleu de quina manera van convertir la víctima en culpable i els culpables en víctimes.
L'última novel·la d'Alfons Cervera, Singapur, no fa més que aprofundir en el seu peculiar estil narratiu: prosa de la memòria, elegíaca, melangiosa,, tendra o cínica, tant se val, prosa que a pesar de tot fa avançar la història i evolucionar els personatges.
És el diari d'un viatge al Japó un mes després de la dana de València. El llibre reflecteix l'impacte emocional de la tragèdia i alhora és una reflexió sobre la condició humana, íntima i col·lectiva, amb motiu de la visita a determinats llocs emblemàtics del Japó. @onadaedicions.bsky.social
Akiva. Fugint dels llops (Austrohongaresa de Vapors), de Vicent Garcia Devis, és una excel·lent recuperació de la memòria d'una família jueva procedent de Baviera amb arrels valencianes -els Bacharach- que el nazisme va llançar a l'abisme del suïcidi. @francescbayarri.bsky.social
El dolor de les famílies de hui és el mateix que el dolor de les famílies dels anys trenta del segle passat. Abans l'objectiu era el genocidi sistemàtic i l'extermini dels opositors. Ara és el poder econòmic, militar i geoestratègic de sàtrapes que no accepten les lleis internacionals.
La generació de Josep Iborra, Joan Fuster, Vicent Ventura i d'altres van ser l'última, qui sap, amant de la gran cultura, amb esperit curiós, analític i renaixentista. Ara, l'editorial Lletra Impresa i la institució Alfons el Magnànim han publicat els textos sobre música d'Iborra.
Magnífica traducció d'Eloi Creus i magnífica edició de @godalledicions.bsky.social de les poesies furlanes de Pasolini.
Un gran pesar per la mort d'un poeta i assagista que a mi sempre em va interessar molt, com va ser Antoni Marí. Ho lamente molt. La lectura dels seus llibres sempre m'acompanyarà.
El Centre Cultural La Nau ha sigut reconegut per la UE amb el Segell del Patrimoni Europeu. L'herència d'un dels humanistes més importants de l'Europa del segle XVI, Joan Lluís Vives, encara perviu com a centre cultural que genera debat, esperit crític i educació.
En temps de ressorgiment de la intolerància, del poder de la força i la violència davant els acords i les lleis, l'aposta artística i intel·lectual d'Anacleto Ferrer i Artur Heras a través de diferents exposicions és valenta, intel·ligent, colpidora.
El redescobriment de l'escriptor italià Curzio Malaparte és tot un esdeveniment literari, sobretot en temps d'estultícia i deixalla narcisista. L'editorial @segonaperiferia.bsky.social ha traduït ara un dels seus llibres més insignes, La pelle (La pell), traduït per Anna Casassas.
No és una bona estratègia, benvolgudes forces reaccionàries, atacar la llengua. L'ataquen i creixen els seus defensors : més consciència social, més proclames a les xarxes, més llibres, nous estímuls polítics i saba nova resistent i lluitadora.
Brutal, colpidor, dur, humaníssim. Quin descobriment! Magnífica traducció d'Anna Casassas. Gràcies @segonaperiferia.bsky.social i Xavier Pla.
El poeta i crític Jaume Pérez Montaner va rebre ahir un homenatge per part de la cooperativa de lletres Deu de la Ploma. Un reconeixement per a un dels homenots de les lletres valencianes i catalanes que més ha connectat amb les noves generacions d'escriptors. @manelalonsocatala.bsky.social
La poeta nord-americana Sylvia Plath va gaudir de la lluna de mel amb el poeta Ted Hughes a finals dels anys cinquanta a Benidorm. Les descripcions que fa de l'ambient de pescadors humils de la ciutat són una autèntica meravella . Isabel Coixet la recorda en una pel·lícula.